Segon Trimestre
LA FELICITAT
<<Todos los hombres aspiran a la felicidad>> Aristóteles
Segons determina el diccionari de llengua catalana, la felicitat és l'estat d'ànim plenament satisfet. Però es pot aconseguir realment aquesta plenitud o sempre tindrem una part nostra que pensarà en els problemes que tenim o en conseqüències o altres problemes que podrien arribar en un futur pròxim?
Si ens parem a pensar, crec la felicitat no és un estat que perdura, si no, un estat més momentani, ja que, com ens questionàvem abans, la ment d'una persona, tendeix a preocupar-se i a pensar en diferents aspectes de la vida que no han passat, però que si passessin podrien repercutir-nos d'una manera negativa.
Segons deia Aristòtil, un dia feliç no pot determinar que una persona sigui cent per cent feliç, que ja hagi assumit aquest estat màxim de satisfacció. De fet, els humans, acostumem a donar-li moltes voltes a tot el que ens passa i això pot acabar provocant un estat d'infelicitat o frustració . Preguntes com :Que passarà si..., I si..., Que faré quan..., són les que ens fan adonar-nos-en, que, realment, no disfrutem del moment en sí i que molts cops passem més temps preguntant-nos que hauria passat si haguéssim actuat d'una forma diferent a la que hem fet, treient-nos així la llibertat de poder gaudir del moment que estem passant, deixant que fugi.
No ens n'adonem, però opino que si deixessim de repetir-nos les mateixes qüestions i acceptessim el que ha passat o el que passarà com una cosa natural, sense presionar ni intentar canviar el destí, viuríem tots bastant més feliços, si més no, gaudiríem de més moments bons.
Laura Frau
FOTOGRAFIA
LA LLIBERTAT
.jpg)
Primer Trimestre
LA VIDA SE'NS ESCAPA
LA FELICITAT
<<Todos los hombres aspiran a la felicidad>> Aristóteles
Segons determina el diccionari de llengua catalana, la felicitat és l'estat d'ànim plenament satisfet. Però es pot aconseguir realment aquesta plenitud o sempre tindrem una part nostra que pensarà en els problemes que tenim o en conseqüències o altres problemes que podrien arribar en un futur pròxim?
Si ens parem a pensar, crec la felicitat no és un estat que perdura, si no, un estat més momentani, ja que, com ens questionàvem abans, la ment d'una persona, tendeix a preocupar-se i a pensar en diferents aspectes de la vida que no han passat, però que si passessin podrien repercutir-nos d'una manera negativa.
Segons deia Aristòtil, un dia feliç no pot determinar que una persona sigui cent per cent feliç, que ja hagi assumit aquest estat màxim de satisfacció. De fet, els humans, acostumem a donar-li moltes voltes a tot el que ens passa i això pot acabar provocant un estat d'infelicitat o frustració . Preguntes com :Que passarà si..., I si..., Que faré quan..., són les que ens fan adonar-nos-en, que, realment, no disfrutem del moment en sí i que molts cops passem més temps preguntant-nos que hauria passat si haguéssim actuat d'una forma diferent a la que hem fet, treient-nos així la llibertat de poder gaudir del moment que estem passant, deixant que fugi.
No ens n'adonem, però opino que si deixessim de repetir-nos les mateixes qüestions i acceptessim el que ha passat o el que passarà com una cosa natural, sense presionar ni intentar canviar el destí, viuríem tots bastant més feliços, si més no, gaudiríem de més moments bons.
Laura Frau
FOTOGRAFIA
Amb aquesta foto, intento comparar l'objectiu i memòria de la màquina de fotos amb la nostre vista i pensament.
Si busquem la definició de fotografia obtenim: Tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent les imatges. Amb això vull fer referència en el fet que nosaltres experimentem un munt d'accions i vivències, però les més destacades queden gravades a la nostre memòria , igual que una fotografia guardada en un vell àlbum de fotos.
Si busquem la definició de fotografia obtenim: Tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent les imatges. Amb això vull fer referència en el fet que nosaltres experimentem un munt d'accions i vivències, però les més destacades queden gravades a la nostre memòria , igual que una fotografia guardada en un vell àlbum de fotos.
Ana Almansa
LA LLIBERTAT
L'home neix lliure, responsable i sense excuses.
Trobem excuses a tot allò que creiem que hem fet malament, busquem fins i tot excuses a coses que realment no ens caldrien però que les necessitem per alguna raó. En realitat, totes aquestes excuses fan referència a accions que nosaltres mateixos no ens hem volgut fer responsables i/o accions de les quals estem totalment penedits d'haver-les fet, però les hem fet i som persones, per això, crec jo, que les excuses no porten en lloc. Com he volgut transmetre a la frase l'home és lliure i de totes les accions que fa n'ha d'estar segur perquè n'és responsable i després siguin bones o dolentes les haurà d'afrontar.
Carla Sabatés Duran
Viu la teva passió
.jpg)
"This is YOUR LIFE. Do what you love, and do it often. If you don't like something, change it. If you don't like your job, quit. If you don't have enough time, stop watching tv. If you are looking for the love of your life, stop; he will be waiting for you when you start doing things you love. Stop over analyzing, all emotions are beautiful. Life is simple. When you eat, apreciate every last bite. Open your mind, arms and heart to new things and people, we are united in our differences. Ask the next person you see what their passion is, and share your inspiring dream with them. Travel often; getting lost will help you find yourself. Some opportunities only come once, seize them. Life is about the people you meet, and the things you create with them, so go out and start creating. LIVE IS SHORT. Live your dream, and WEAR YOUR PASSION."
Després de llegir el text vàries vegades, vaig trobar encertat escriura'l al blog. La filofoto em va fer pensar en el text, al seu torn, el text em va fer pensar en la següent reflexió.
Considero que els humans hauriem de percebre la vida de manera positiva, aprofitant tot allò del que podem gaudir, tenint en compte que el nostre trajecte se'ns farà efímer i el temps no el pararà ningú. .
Opino que obrir la ment a noves experiències ens ajudarà a enriquir-nos com a persones; viatjar ens proporcionarà informació de noves cultures, nous espais i nova gent. Tot plegat, ens portarà a la felicitat.
Crec que el camí més ètic de la vida passa per varis estadis fins arribar a la felicitat. Si seguim el camí de l'autorealització a tots els nivells aconseguirem ser millors: millors amb nosaltres i millors amb els altres. Equivocar-nos no ens desviarà del camí, sempre i quan, aprenguem d'aquests errors.
Així doncs, com molt bé va dir Blaise Pascal: "la felicitat és un article meravellós: quant més s'en dona, més li'n queda a un".
Andrea Casas Caballé
Primer Trimestre
LA VIDA SE'NS ESCAPA
Lluita pel que vols, no desisteixis. Si no ho fas tu, ningú ho farà per tu.
Els trens passen una vegada a la vida, hem d'intentar saber aprofitar les oportunitats que
ens dongui la vida i treure'n el millor profit d'elles.
Hem de seguir els nostres somnis i fer-los realitat per això agafa els trens que et fagin falta i aconsegueix-los.
Carla Sabatés Duran
La soledat és un espai de temps atorgat per Déu per fer-nos retrobar amb el nostre interior.
La solitud és una espurna de llum en la foscor si la sabem aprofitar.
Ana Almansa
Perquè ens preocupa el pas del temps si és quelcom que hem creat nosaltres?
La bellesa i la saviesa
Passar pàgina
Busquem l'equilibri exacta entre la mesura d'emocions, cerquem la bellesa i desitgem la perfecció. En realitat no hi ha bellesa més autèntica que la saviesa que trobem i apraciem en les persones. Es tractaria, doncs, de prescindir dels rostres per tal de conèixer la bellesa interior de cadascú, aquella que realment ens enriqueix. És necessària certa delicadesa per ser sensible a les emocions més sutils. Per gaudir de la bellesa primer cal saber apreciar-la.
Bellesa no és perfecció. La perfecció es desmarca d'allò imaginable, passa a una altra dimensió.
Si deixem de fer cas a les aparences i obrim la ment a nous horitzons estarem disposats a ser seduits per la veritable bellesa humana. En cas contrari, mai ens enamorarem del que tenim davant. Voldrem perseguir el somni, allò que no podem tenir i com més inabastable, més atractiu ens semblarà. Potser es tracta d'un fet paradoxal, però, al cap i a la fi, els nostres esforços s'estaràn reduint a la búsqueda de quelcom impossible.
"Impossible is nothing"? Aquí se'ns obra un nou interrogant.
Andrea Casas Caballé
LA INMENSITAT
''Los hombres viven obsesionados por la inmensidad. Por eso nos preguntamos: ¿tendrán eco nuestros actos con el devenir de los siglos?, ¿recordarán nuestros actos los que no nos conocieron cuándo ya no estemos?, ¿se preguntarán quiénes éramos?, ¿la valentía que demostramos en la batalla o lo apasionados que fuimos en el amor?''
Sabem que l’ésser humà tal com el coneixem viu al planeta Terra i està dividit en diversos països o continents, però si ens parem a pensar en la immensitat que hi ha més enllà del que coneixem, la nostra espècie es queda en un no res. Si travesséssim la línea que denominem atmosfera ens trobaríem amb l’extens Univers, la totalitat de l’espai i del temps, inacabable. És un espai sense cap mena de límits ni fronteres, simplement mai acaba, o això és el que s’ha demostrat. Per tant, ha de sentir-se la nostra societat insignificant? Realment, no estem del tot segurs que, en un lloc ben lluny d’aquí que encara queda per descobrir (i probablement mai sigui descobert) hi hagi vida, persones o éssers que, com nosaltres han anat creant a traves de diverses civilitzacions i molts anys de progrés un món i planeta en el que es pugui viure adequadament i la gent segueixi el cicle de la vida com pertoca. Però és real que som un punt molt petit dins de tot aquest sistema i, realment, com diu el text esmentat al principi, ens esforcem per aconseguir coses que al pas del temps no sabem si seran recordades o per realitzar fets que potser mai seran qüestionats perquè, amb aquesta grandesa que ens envolta, sempre hi haurà coses més interessants per les que estar atents. Així doncs, crec, com moltes altres persones que, si més no, és sa preguntar-se de tant en quant per el què fem i qui som. No cal investigar massa si no és per un tema vocacional, només pensar i reflexionar en les petites preguntes que sorgeixen al pas del temps com aquesta, i treure’n una idea, per molt abstracte que sigui.
Laura Frau
