"Sabemos lo que somos pero no lo que podemos llegar a ser. Para llegar a ser lo que deberías ser, empieza por renunciar a lo que eres. La primera y mejor de las victorias es la conquista de uno mismo."
William Shakespeare, Maestro Eckhart, Platón.
William Shakespeare, Maestro Eckhart, Platón.
El maltractament a la dona
Segons fonts d'informació i diaris, des de principis d'any han mort 12 dones per casos de violència de gènere només a Catalunya. És una xifra molt alarmant, ja que encara no arribem ni als tres mesos. I ara bé quan ens preguntem: és el tema del maltractament i la violència de gènere ètic?. La majoria de gent a la que ho preguntes, coincidirà clarament en que no, però tot i així existeixen altres persones que poden estar-hi en contra, com són les mateixes que agredeixen a les seves parelles per motius que, siguin els que siguin no són mai suficients com per acabar amb la vida d'una persona.
La ètica, ens ensenyaria que mai podem atacar a una persona i treure-li la vida i el poder de ser lliure, per tant, persones que fan mal a altres serien èticament incorrectes.
No podem deixar de banda tampoc, que hi ha un poder legislatiu que ens prohibeix també atacar contra qualsevol persona i ens obliga a seguir una sèrie de normes i lleis que hem de complir per a arribar a ser un bon ciutadà. Aquestes lleis que hem de seguir per aconseguir ser una persona ideal, s'aproximarien i es podrien comparar a un codi deontològic del ciutadà mateix, no existent materialment parlant, però que tothom hauria de seguir per a poder aconseguir una societat en la que la gent pogués complir els seus deures per poder acabar tenint els seus drets.
Per acabar podem dir, doncs, que notícies com aquesta ens fan adonar-nos-en que la ètica i la política estàn presents en les nostres vides, diariament, encara que no en siguem conscients.
Laura Frau
El AbortoEl debate a favor o en contra del aborto permanece abierto desde su despenalización. La actitud de la iglesia católica y de asociaciones pro-vida esta totalmente enfrentada a asociaciones feministas y progresistas que estipulan que lo esencial es el derecho de la madre a decidir.
La postura de iglesia católica se podría resumir en que la vida es un regalo de Dios, es sagrada para Dios, nosotros no podemos darle menos valor. El derecho a la vida es la base de todos los demás derechos, sin el derecho a la vida no hay más ningún derecho. Se considera que el ser humano debe ser tratado como tal desde el momento de la concepción, no existen plazos ni excepciones. Se considera al aborto un crimen y a la madre como una criminal. No se considera ético abortar en caso de violación ni en caso de malformación grave del feto, ni siquiera cuando exista riesgo real para la madre. Estiman que la vida humana es un derecho fundamental y como tal debe ser respetado. La vida del embrión no vale menos por que no tenga voz y por que no sea totalmente independiente biológicamente, en el óvulo fecundado existe todo el potencial para que aflore un ser humano y como tal debe ser protegido.
Esto se podría enfocar en que generalmente los médicos y farmacéuticos, sobre todo en el medio rural y tiempos pasados, han descendido de capas de la sociedad algo mas privilegiadas económicamente y que unido al contexto histórico de nuestro país, lo hacían próximos a la iglesia católica. Con esta reflexión no pretendo generalizar pero si llamar la atención de que el aborto clandestino en España era practicado por enfermeras o curanderas en zonas deprimidas y rurales.
Con lo anteriormente expuesto queda de manifiesto el rechazo total al aborto de parte de la sociedad española.
El razonamiento que se hace en este caso es que si el embarazo tiene su origen en un acto voluntario y este acto asume una serie de riesgos, entre estos riesgos debe contarse la posibilidad de tener un hijo normal, pero no un hijo con potenciales discapacidades.
Un argumento, que no ha sido adoptado por la legislación española, es el supuesto socio-económico. La base del argumento es de nuevo que la vida humana dependiente puede tener un valor jurídico, pero que existe un bien jurídico de mayor importancia que es la estabilidad patrimonial de la madre (o de los padres) y que por tanto la posibilidad de que la continuación del embarazo pueda ser perjudicial para la economía familiar sería un buen argumento para interrumpirlo. La adopción de este argumento lleva por tanto a admitir una acepción extremadamente amplia de los supuestos permitidos, derivando en algo así como una « prohibición de arbitrariedad » de la interrupción voluntaria del embarazo. En efecto, resulta ridículo ver que la vida humana dependiente tiene cierto valor, pero que ese valor es menor que el de la economía familiar. O bien no tiene ningún valor y el aborto debe ser libre o bien lo tiene pero entonces no puede ser tan bajo como para que el interés socioeconómico prevalezca.
Parece que estos grupos defienden el derecho de la madre a decidir e incluso encontramos posturas que defienden el aborto libre, sin plazos ni supuestos, postura rechazada en la actualidad por gran parte de la ciudadanía.
Ana Almansa
SEGON TRIMESTRE
3. LA FILOSOFIA COM A RACIONALITAT PRÀCTICA
La raó humana té dos usos, un de teòric i un de pràctic. En el seu ús pràctic , la raó intenta fer una anàlisi del que orienti l'acció humana i determini si es possible o no sotmetre l'acció a regles universals.
3.1 ACCIÓ VOLUNTÀRIA I ACCIÓ INVOLUNTÀRIA
Una acció és un fet qeu realitzem concient. Aristòtil divideix l'acció segons el grau de protagonisme q té el subjecte. Aixi hi ha:
a) Accions involuntàries: les realitzem per força, tenen origen fora de nosaltres, no contribuïm a realitzar-les.
b) Accions voluntàries: Tenen origen a la persona que les realitza , el qual n'és reponsable. Poden ser desitjades pel subjecte o mixtes, quan es treacta d'accions que es fan per tal d'evitar un mal major.
3.2 ELEMENTS DE L'ACCÓ RACIONAL
a) Intenció: És el que dóna sentit a una acció. Sense intenció, l'acció només és moviment
b) Fins i mitjans: Els fins es poden identificar amb els desitjos que volem veure realitzats de forma concient per mitjà de l'acció.
Aconseguir els fins que ens proposem depèn en gran manera dels mitjans que estiguin al nostre abast. així doncs, els mitjans són condicions que fan possible la realització de l'acció i l'obtenció dels fins proposats.
c) Conseqüències: Són el resultat final de l'acció, i poden dividir-se en previsibles i imprevisibles. L'agent intenta que només es produeixin les previsibles, i el racional és tenir-les sota control. Ara bé, el factor atzar sempre pot intervenir i fer aparèixer conseqüències imprevisibles.
3.3 EL SABER SOBRE L'ACCIÓ
Aristòtil va establir una divisió entr:
a) Saber teòric:propi de la raó contemplativa o científica. S'ocupa dels éssers regulats per ns principis i lleis immutables. La raó només pot aspirar a contemplar-los i entendre'n la seva lògica.
b) Saber pràctic: propi de la raó calculativa o deliberativa. S'ocupa dels ésseres els principis dels quals si que poden ser d'una altre manera. Sobre l'acció la raó pot fer càlculs per decidir què convé fer, escollir i decidir, er tal d'orientar racionalment l'acció.
Cal distingir, segons Aristòtil, la "praxis" de la "poesis". Aquesta diferència es concreta en tres aspectes
1. Segons les seves finalitats: La pridència ens obliga a fer accions bones ensi mateixes, sense cap altre finalitat aliena a la pròpia acció. La tècnic, en canvi , produeix objectes com un mitjà per obtenir un fi diferent.
2. Segons la virtud: Cal tenir en compte les qualitats morals que el subjecte ha de tenir per a fer una determinada acció.
3. Segons el tipus de bé que proporcionen: La tècnica proporciona bens concrets i particulars. La prudència, ambiciona bens globals de caràcter moral.
Les diciplines filosòfiques que s'ocupen del els fins han de fer possible que les accions siguin sàvies: l'ètica, l'econimia, el dret, la retòrica i la política.
3.5 PROPOSTES ACTUALS: LA TEORIA DE L'ACCIO
COMUNICATIVA DE JÜRGEN HABERMAS
La raó segons Habermas, es troba en el cor de les accions comunicatives que portem a terme quotidianament. Això vol dir que contínuament demanem explicacions i justificacions. Això és el que Habermas anomena "raó comunicativa". La raó no te com a funció bàsica la decoberta de veritats abstractes, sinó més aviat la de fer possible i satisfer la nostra necessitat de justificar-nos davan dels altres.
L'esfera pública es converteix en el que HAbermas anomena "tercer espai" situat al bell mig entre l'espai privat i l'espai públic governat i controlat per l'estat. És en aquesta esfera pública on la raó cominicativa entre més en joc, reclamant justificació i explicació a l'estat per les seves decisions.
3.6 L'ÈTICA
Els éssers humans, a diferència dels animals, tenim llibertat, és a dir capacitat d'escollir el que farem i com ho farem i podem justificar el que hem escollit . Per aixo es diu que som éssers morals. Però també necessitem d'un saber com l'ètica, que ens ajudi a comprendre la nostra acció o a elegir el millor per viure una vida bona.
En la vida quotidiana solem prendre "etica" i "moral" com a sinònims pero no tenen el mateix significat en el llenguatge filosòfi. La moral son les accions que realitzem i l'ètica és la reflexió filosòfica sobre el que fem. Quan l'ètica aclareix què és la moral, distingeix dos significats que ens ajuden a comprendre-la.
a) Moral com a estructura: Justificació de el perquè de la nostre elecció.
b) Moral com a contingut: LEs persones elegim seguint un conjunt de normes, valors i principis que orienten la conducta i configren una manera de viure.
3.6.1 HI HA VALORS MORALS UNIVERSALS?
Hi han diverses visions sobre els valors morals
1. Relativista: El relativisme moral consisteix a afirmar que els principis del que és just i del que és bo només podem trobar-los en l'interior de cada grup determinat i només valen per a aquest, però no per a tots els éssers humans. El relativisme va néixer a Grècia amb els sofistes, especialment amb protagores
2. L'escepticisme: El relativisme ha conduït sovint a l'escepticisme, que va iniciar Pirró i la seva escola en el segle III aC. Afirma que , com que no podem trobar cap criteri per preferir unes opcions o unes altres, cap és millor, i és impossible distingir realment entre el que és just , o injust, bo o dolent.
3. El subjectivisime: Les qüestions morals, a diferència de les científiques, són subjectives, perquè en el cas dels judicis morals no és possible justificar una afirmació a través de dades o experiments, i per tant és impossible arribar a posar-se d'acord amb raons.
4. Intrumental: Que ens capacita per adaptar els mitjans adequats als fins que ens proposem. No obstant,la racionalitat avaluadora, encarregada de fixar els fins o valors últims, ha retrocedit fins al punt que en aquest àmbit no tenim raons per convèncer a ningú de les nostres posicions.
5. L'emotivisme: Les afirmacions morals només pretenenexpressar emocions i sentiments, no argumentar el nostre coneixement. L'emotivisime va néixer en el segre XVIII, especialment amb l'obra de David Hume, qui afirmava que la maldat o bondat d'un acte es percep pel sentiment que experimentem davant d'aquest, i no perquè la raó ens ho mostri.
Andrea Casas Caballé
LA POLÍTICA
La política és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en grup. Aquesta noció precedeix la societat humana. Es tracta de "les relacions socials que involucren l'autoritat o el poder, i fa referència a la regulació d'una unitat política, i als mètodes i les tàctiques utilitzades per a formular i aplicar polítiques. També pot ser entesa com l'activitat dels que procuren obtenir el poder, retenir o la intimidació a un fi que es vincula al bé o amb l'interès general o del poble.
Tot i que s'aplica habitualment als governs, el comportament polític també s'observa en les institucions acadèmiques, empresarials, religioses i d'altres. La paraula prové del grec polis, que significaciutat; la política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups.
Les ciències polítiques són la disciplina de les ciències socials que estudien el comportament polític i que examinen l'adquisició i l'aplicació del poder, així com l'habilitat per imposar la voluntat d'una persona o un grup sobre una altra. Els acadèmics d'aquesta disciplina són els politòlegs. Els politòlegs analitzen les eleccions, l'opinió pública, les activitats institucionals (com operen els cossos legislatius i la importància relativa de les diverses fonts del poder polític), les ideologies dels grups polítics, i la forma en què els polítics exerceixen la seva influència.
Filosofies polítiques de govern
§ Anarquisme: promou l'abolició de govern i de tota forma d'autoritat.
§ Democràcia: filosofia en què el poder polític recau sobre el poble el qual exerceix el poder per mitjà de l'elecció de representants.
§ Feixisme: filosofia radical i totalitària que combina el corporativisme, l'autoritarisme, el nacionalisme extrem, el militarisme, antianarquisme, anticomunisme i antiliberalisme
§ Gerontocràcia: forma de govern oligàrquic en què una entitat es governada per líders que són els més ancians que la majoria de la població adulta.
§ Meritocràcia: filosofia en què el govern està basat en l'habilitat (mèrit) del governant i no pas en la seva riquesa o en altres característiques relacionades amb la seva posició social.
§ Matriarcat: forma de govern en què el poder recau sobre les dones i sobretot amb les mares d'una comunitat.
§ Oclocràcia: govern de la multitud, de la turba, o la intimidació de les autoritats constitucionals.
§ Panarquia: filosofia política que promou la coexistència pacífica de tots els sistemes polítics, en què cada individu pot unir-se al sistema que exigeixi; literalment, significa el govern de tots.
§ Patriarcat: forma de govern en què els homes ostenten la majoria dels càrrecs del govern
§ Plutocràcia: forma de govern en què el poder resideix en una classe minoritària afluent i reduïda
Andrea Casas Caballé
