La llibertat és la capacitat d'escollir. És una idea que inclou el no estar sotmès a un subjecte diferent d'un mateix. Designa la facultat de la persona humana que permet decidir. Tothom és lliure en decisió però a la vegada responsable dels propis actes.
Tenint en compte l'anterior definició, al meu parer, puc afrimar que no ens podem considerar lliures al cent per cent. Aquest terme no hauria de poder ser divisible en percentatges; no podriem considerar-nos lliures i a la vegada estar sotmesos a una llei, a unes normes. Seria un fet paradoxal. Cadascú decideix com ser, què fer i a qui lligar-se emocionalment parlant però, per altra banda, ningú tria què pagar, a qui i amb prou feines sabem perquè.
La llibertat és un fet individual que requereix de sentit comú. Tots aquells que defensen la llibertat han d'atendre a les conseqüències d'aquesta. Ser lliure no és fer el que un vol. Ser lliure requereix de sentiment, d'actuació tenint en compte les repercusions dels propis actes i ser un mateix sense necessitat d'intentar enqueixar dins la societat. Podem sentir-nos lliures a la nostra manera però, sentir no és sinònim de ser. Des d'un punt objectiu, el fet de ser lliure implicaria no dependre de res i de ningú. Donat que ser totalment independent no és possible, ser lliure tampoc. Tothom té dret a sentir-s'hi, però com he dit abans, sentir no és ser.
Per tant, després d'aquesta reflexió, acabaria concluïent que la llibertat és un fet abstracte que depen d'independència, sentiment, decisió i responsabilitat. Tots aquests termes van lligats a una sola definició i mentres un d'ells no es compleixi, la llibertat col·lectiva o individual no serà possible.
Andrea Casas Caballé
No hay comentarios:
Publicar un comentario