Apunts

1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

La filosofia és una disciplina que requereix exercici mental i lingüístic, prenent el raonament coma eina fonamental d'anàlisi i d'investigació. Filosofar comporta distanciar-nos de la realitat que ens envolta per tal d'analitzar-la críticament, detectar-ne prejudicis, errors i deformacions, protegint-nos, dons, de l'engay i la manipulació.

La filosofia ens permet l'autoanàlisi. Ens serveix de guia per orientar el nostre comportament, les nostres idees i creences, les nostres eleccions i decisions, etc. Tanmateix, la filosofia busca donar un sentit últim a tota la realitat. En aquest sentit, pren la pregunta "Per què?" com a eix central de tota la seva recerca.

Per últim, aquesta diciplina té un compromís del qual no es pot escapar, i és el seu compromís amb la veritat.

En resum, les característiques del pensament filosòfic són:

1.RACIONALITAT: la filosofia és un discurs racional, inseparable de la lògica i la coherència entre les idees que formula i la realitat que intenta entendre.

2. UNIVERSALITAT: tots els aspectes de la realitat són d'interès.

3.RADICALITAT: la filosofia tracta d'oferir-nos explicacions dels fenòmens des de la seva arrel.

4.CARÀCTER PROFÀ: S'allunya d'actituds pròpies de la religió. Pot parlar de Déu però des d'una perspectiva crítica.

5.NORMATIVITAT: la filosofia aspira a proporcionar un model de conducta i de vida que ompli de sentit l'existència humana.

Andrea Casas Caballé

2. ELS MITES

Són relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o qüestions importants pels humans, cerquen donar models d'actuació.

Els mites s'imposen com a relats plens d'autoritat però sense justificació; consideren que les coses sempre han estat de la mateixa manera. 

Els mites grecs, per exemple, expliquen com es va fer el món, com va ser creat el primer humà, com es va obtenir el foc,etc.. Simultàniament, les actuacions extraordinàries dels herois mítics eren un exemple a seguir. Disposavem, doncs, de mites que complien la funció explicativa i la exemplificadora.

2.1. ORIGENS DE LA FILOSOFIA

Remontant-nos als inicis de la filosofia ens situem a Grècia, al segle VI a.C on apareixeren els primers filòsofs. Aquests començaven a qüestionar-se les explicacions i les pautes de conducte que oferien els mites. Eren homes a qui els agradava fer-se preguntes, els atreien aquells fets indesxifrables i notaven incoherències en els relats mítics.

Aquests homes, anomenats Presocràtics, dominats per la curiositat i per una actitud crítica, són els que van protagonitzar el que es coneix com a miracle grec: el pas del mite al logos.

2.2. EL PAS DEL MITE AL LOGOS

L'inici de la filosofia radica en aquest fet: el pas d'explicacions o respostes tracicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals. Els grecs vàren ser els protagonistes d'aquest salt i els fundadors de la filosofia. 

Per a ells, això va significar observar i analitzar la natura amb una nova mirada, tot intentant descobrir en ella les causes dels esdeveniments. Per tant, començaren a inventar conceptes.

Amb la visió racional del món, aquest es considerava ordenat i regit per unes lleis estables i fixes que es podien descobrir.

Physis: un dels primers conceptes que es formulen, significa "natura". Els primers filòsofs, com Tales de Milet, Anaximandre, Pitàgores, Parmènides o Heràcles, es van preguntar per la natura i l'univers, entenent-los com un tot unificat i sotmès a lleis que es poden descobrir.

Arkhé: significa "origen de la natura". Molts filòsofs vàren situar l'origen en la pròpia natura. Per Tales, l'origen de tot era l'aigua, mentre que per Pitàgores eren els nombres.

Andrea Casas Caballé

3.ETAPES EN LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

La història de la filosofia s'acostuma a dividir en les següents 4 etapes:

1.Filosofia Grega (s.VI a.C - s.IV d.C)

Neix la filosofia. Es comença a utilitzar la raó per explicar la naturalesa i la vida social.

Grans autors (Presocràtics): Sòcrates, Plató i Aristòtil.

2.Filosofia Medieval (s.V d.C - s.XIV d.C)

Hereva del pensament grec. Mesclen filosofia i teologia. Intenten demostrar amb la raó el que ja sabien per la fe (preocupació metafísica). Relacionen, doncs, la raó amb la fe. Busquen com explicar, partint de la raó, l'existència d'una divinitat.

Grans autors: Sant Agustí, Sant Tomàs.

3. Filosofia Moderna (s.XV - XVIII)

Els eixos principals són: la reflexió sobre l'ésser humà i el coneixament. En expressió kantiana la filosofia es fa "adulta". L'ésser humà pren plena consciència de si mateix i repren els ideals grecs: la recerca de la veritat es basa en les eines racionals. La filosofia es desmarca de la religlió, la teologia i la fe. Utilitzem doncs, el racionalisme.

Grans autors: Descartes, David Hume, I.Kant, G.W. Hegel

4.Filosofia contemporània (s. XIX-XXI)

Independització de les "branques" de la filosofia, expansió de la ciència i crítica a la tradició filosòfica. La crítica i la "desconstrucció" de totes les veritats establertes esdevé l'element més rellevant de l'activitat filosòfica.

Tots els periòdes són molt amplis i concentren un munt d'idees i filòsofs, els quals acostumen a contradir-se els uns amb els altres. Aquesta oposició es pot veure des dels inicis amb els filòsofs presocràtics Parmènides i Hercàlit, i es mantindrà al llarg de la història de la filosofia.

El que millor defineix la filosofia és aquest esperit de contradicció, o dialècta, que són la seva essència. Des de Sòcrates i Plató, els filòsofs han entès que sense diàleg i disputa dialèctica no s'arriba a la veritat i, per tant, la tasca filosòfica esdevé una recerca inacabable.

Grans autors: John S.Mill, Nietzsche, Karl Marx, Sigmund Freud, Charles Darwin.

Andrea Casas Caballé

4. LES BRANQUES DE LA FILOSOFIA

Els estudiosos de la filosofia la divideixen en les següents àrees o especialitats:

1.Metafísica (o Ontologia)

Intenta fer una descripció del que "és" l'ésser i de quines diferents maneres es pot "ser" o "existir". S'interessa, doncs, per l'anàlisi de la realitat, de quines diferents maneres un ésser pot ser real i com s'estructura la realitat. 

Grans creadors metafísica: Parménides, Plató i Aristòtil.

2.Epistemologia (o Gnoseologia, o Teoria del Coneixament)

Es preocupa per les condicions de possibilitat del coneixament humà, pels seus límits. Investiga la veritat.

3.Ètica (o moral)

Té un caràcter prescriptiu i normatiu. Introdueix el concepte del deure. No és una disciplina unificada ja que presenta opcions ètiques contraposades.

4.Política

Tracta de la bona convivència entre persones humanes. Reflexiona sobre el poder, l'estat i l'organització de la societat perquè aquesta sigui justa i igualitària. Té molt en compte el concepte de dret i justícia social.

5.Estètica

S'interessa per l'art i la bellesa. Estudia la part creativa de l'ésser humà vinculada al concepte bell/lleig, n'analitza les relacions amb totes les altres manifestacions de la creativitat humana: estètica literaria, musical, arquitectònica,...

6.Antropologia

Antropologia filosòfica s'interroga per la condició humana. Segons Kant es pot reduir a la pregunta "Què és l'home?" La resposta aquesta pregunta ens porta a plantejar altres qüestións de debat.

Andrea Casas Caballé

 

5.EL CONEIXAMENT

Es basa en la capacitat cerebral i mental que tenen els éssers vius per conèixer tot el que els envolta. L’ésser humà fa servir la consciència i el llenguatge.
El coneixement comença amb els sentits. El conjunt de les dades sensorials s’organitzen formant percepcions.

En el coneixement intervenen diferents factors:

5.1 La percepció

És el procés mental que ens permet identificar tot el que ens envolta, trobarli un significat i ser conscients del que estem percebent.

No hi ha dues persones amb la mateixa capacitat de percepció, cada persona veu les coses d'una manera diferent.

Tota perceoció del món és fenomènica, es una manera de veure el món però no ens informa sobre ell.

5.2 Els conceptes

El concepte es forme per abstracció de la realitat material, per exemple, per formar el concepte "taula" pensem en un pbjecte material,sòlid,format per una superficie llisa, disposa d'un suport que l'leleva del terra... Però no calen detalls com are el color, la forma o el material. 

El llenguatge va lligat amb la creació de conceptes, ja que ens permet classificar i catalogar la realitat.

5.3 El pensament

Procés mental que ens permet relacionar conceptes. A vegades ens porta a judicis/raonaments.

Només s'admeten com a judicis les oracions declaratives, que poden ser vertaderes o falses. Per exemple:

Els gats són memífers, vertader. Els gats són amfibis, fals.

També existeix la filosofia del llenguatge, que determina quins usos de la llengua són epistomològicament licits i quins no. Per exemple: "are plou", són vertaders o fals. "cal fer el bé" "robar es injust" se'ns fa dificil determinaar si aquests poden ser considerats oracions declaratives o no.

(Ana Almansa)

6.LA RACIONALITAT
És la qualitat que distingeix els éssers humans de la resta dels animals.S'aplica a les nostres creences i accions, les podem distingir entre racionals o irracionals.
Una creenca es raional si no es contradiu amb els fets observats. Les accions depenen de la seva coherència respecte als objectius que l'acció presenta.
L'hora té racionalitat perque té raó. La raó segons Kant, té un ús teòric i un ús practic.
Ús teòric: Elabora una interpretació que explica la realitat,expresant la comprensió màxima i les prediccions acurades.
Ús practic: Fa una anàlisi que orienti l'acció humana, i que determini si és possible o no l'acció a regles universals que la justifiquin i li donin valor ètic.

(Ana Almansa)

RESUM UNITAT 2

Possibilitat del coneixement

·         Dogmatisme: estan segurs de conèixer.

·         Perspectivisme: es pot arribar a conèixer complementant diferents perspectives.

·         Criticisme: el coneixement es possible quant sabem fins a on arriben les nostres capacitats de conèixer.

·         Relativisme: nega la universalitat de les creences o pràctiques humanes. Diu que la veritat esta per damunt del temps i l’espai, està relacionada amb les circumstàncies concretes que succeeixen.

·         Pragmatisme: identifica lo veritable amb lo útil.

·         Subjectivisme: no es possible de conèixer el coneixement depèn de cada subjecte.

·         Escepticisme: nega la existència de la veritat. El coneixement segur de la veritat es impossible.si no es pot saber res amb seguretat, el millor que es pot fer es no dir res.

Les fonts del coneixement:

·         El coneixement sensible: Parla del coneixement sensorial, els sentits.

L’empirisme, es una teoria filosòfica que diu que tot el coneixement ve de l’experiència. Propi de l’edat antiga impulsada pel filòsof britànic  John Locke.

Aquest va comparar la ment humana amb un paper en blanc, l’experiència escriu tots els coneixements amb el pas del temps.

·         El coneixement racional: El racionalisme afirma que només es segur el coneixement racional, es a dir, la raó es l’única via de coneixement de la realitat sense la participació dels sentits. Un dels creadors René Descartes.

·         El coneixement sensible i racional: Coneixements que s’obtenen a través de la raó i dels sentits, per exemple el coneixement obtingut de les ciències de la naturalesa.

Destaca Aristòtil en aquest pensament.

·         La intuïció: Experiències que no provenen ni de la raó ni dels sentits però es considera un tipus de coneixement. La intuïció es el coneixement sobrat que de vegades ofereix la solució a un problema determinat.

·         El coneixement innat: Coneixement anterior al naixement del subjecte. Creuen que quan venim al món no partim de zero, sinó que la nostre ment ja ve plena de pensaments, coneixement o llenguatge. Un exemple és Plató.

Graus del coneixement:

·         Dubte: El subjecte no disposa de coneixement.

·         Opinió: El subjecte considera una cosa com a veritable, però no té la seguretat.

·         Creença: El subjecte està segur de que el que pensa és veritat, encara que no ho pot demostrar. Justificació subjectiva.

·         Evidència: Característica que s’atorga a un coneixement quan es creu que aquest no es pot posar en dubte. Caràcter subjectiu per a cada individu.

·         Certesa/Saber: opinió subjectiva i objectivament, demostrable de forma rigorosa i contrastada. Coneixement cert.

Els interessos del coneixement:

Segons Kant, el coneixement te dos interessos bàsics.

·         Interès teòric: Pretén assolir la perfecció lògica del coneixement.

·         Interès pràctic: Pretén descobrir que hem de fer i que esperem del coneixement.

Segons Apel i Habermas, tres interessos bàsics.

·         Interès pràctic: Comunicació i entesa entre dos persones racionals capaces de comunicar-se.

·         Interès emancipador: Orientat a la recerca de la llibertat i la fi de l’opressió entre persones.

·         Interès tècnic: Vol dominar i explotar la naturalesa.

La veritat:

L’origen de la paraula.

·         Grec (alétheia), allò que no és ocult; és essencial.

·         Llatí (veritas ),exactitud i rigor a l’hora de parlar.

·         Hebreu (emunah), confiança.

L’objectiu del coneixement es obtenir resultats veritables. El que es veritat per a uns, pot no ser-ho pels altres.

Criteris de la veritat:

Amb els criteris es guanya objectivitat, disposa d’un referent clar. Permeten argumentar a favor o en contra d’una tesi. Es poden distingir entre:

·         Autoritat: s’accepta una idea com a vertadera quan prové d’algú  que té un reconeixement social, prestigi, premis...

·         Tradició: es vertader allò que fa molt de temps que ho és, i té suport popular.

·         Correspondència: entre pensament i realitat, una afirmació es certa si un cop comprovada, el que s’afirma coincideix amb la realitat empírica.

·         Coherència: lògica, s’utilitza l’àmbit de les matemàtiques. 2+2=4

·         Utilitat: una afirmació o idea es vertadera quant a partir d’ella hem obtingut beneficis objectivament quantificables.

·         Evidència: evidències racionals 2+2=4, i evidències sensibles tenim ulls i hi veiem.

Filòsofs racionalistes, utilitzen les evidències racionals a l’hora de buscar la veritat. Els empiristes les evidències sensitives .

·         Intersubjectivitat: percepció o consideració d’una realitat per a més d’un subjecte. No es pot assegurar l’existència quelcom extern a un mateix, tot coneixement té un component subjectiu.

Teories sobre la veritat:

·         Teoria de la correspondència.

·         Teoria de la coherència.

·         Teoria pragmàtica de la veritat.

·         Teoria consensual.

Teoria de la correspondència:

·         El creador va ser Aristòtil, entén la veritat com una relació d’ajust entre dos elements diferents. L’objecte i el subjecte.

Segons la teoria, la veritat es la correspondència entre el que es diu d’una cosa i el que realment és aquesta cosa.

·         Per Tomàs d’Aquino, la veritat és l’adequació entre l’enteniment i la cosa.

·         Per wittgenstein, la veritat es l’adequació entre els fets i l’estructura lingüística formal que els expressa.

Teoria de la coherència:

·         Planteja el problema de la veritat des d’una perspectiva lògica, es basa en el principi lògic de la no-contradicció.

De manera més global, analitza el valor de la veritat d’un enunciat tenint en compte si és coherent o no.

Ex- S es M, M es P, ( per tant ) S es P.

·         Es formula el principi bàsic de la coherència: el contrari no es possible.

Ex- No es possible que un triangle més de tres cares, per tant, “Tot triangle té tres angles” seria una afirmació verdadera segons la teoria.

·         Parlar d’enunciats que expressen fets, no es complirà necessàriament el principi bàsic de la coherència, perquè el contrari és possible.

Ex- “demà plourà”.

Teoria Pragmàtica de la veritat:

·         Teoria fundada per William James, Charles S. Peirce y John Dewey.

·         “Les idees no són verdaderes ni falses, són o no són útils”

·         Ens parla de que les nostres idees són eines mentals creades pel cervell amb la finalitat de resoldre problemes. Mentre siguin adequades a un ús, se les considera veritables, ja que ens permet donar solució a problemes.

Les nostres idees no són altre cosa que creences més o menys relatives a l’acció, de manera que la veritat absoluta no existeix.

Teoria Consensual:

·         És una teoria de l’edat contemporània defensada per Price, Apel i Habermas entre d’altres.

·         Utilitza el diàleg per anar descobrint cooperativament la veritat de les preposicions.

·         Si no es parteix de la base de que tots els subjectes pugin donar la seva opinió lliurament, i que totes les opinions són vàlides de forma igualitària, no és possible l’aplicació d’aquesta teoria.

El problema de la realitat:

 Idealisme

·         La realitat només existeix en la consciència del subjecte. És el subjecte qui a partir de les dades de la consciència construeix un objecte.

·         L’idealisme es converteix en Solipsisme, creu que res no existeix fora del contingut de la pròpia ment, i la realitat exterior no és més que una ficció creada per la ment.

El realisme idealista:

·         L’autèntica realitat existeix independentment del subjecte que la pot arribar a conèixer, es troba en una dimensió no mental, només s’hi pot arribar per mitjà de l’ànima racional.

·         Dualisme Platònic: Per plató la idea es la mateixa realitat.

Realisme Materialista:

·         Només hi ha una realitat que és material. Per el materialisme tota la realitat és reduïble a la seva base material, sense ella no existiria.

Materialisme:

·         Intentaven donar resposta a preguntes originals, com es possible que l’herba que menja una cabra es transformi en llana, llet, ossos, carn, sang...?

·         Per Demòcrit d’Abdera, tot està compost de la mateixa realitat, els àtoms.

-Qualitats primàries: característiques reals que els àtoms posseeixen, solidesa, moviment... La seva existència no depèn del subjecte que les coneix.

-Qualitats secundàries: propietats que observem en les coses reals, el color el tacte... La existència depèn del subjecte que les coneix.

 El materialisme històric:

·         Per Marx, l’ésser humà es defineix per la seva  capacitat de treball i de transformació, i no per cap suposat esperit o ànima immortals.

·         Els models de producció: diferents formes en què són creats els béns materials.

-Forces productives: diferents formes en que són creats els béns materials.

-Relacions de producció: relacions entre els homes en el procés de producció social.

1.       Mode de producció primitiu: la terra es propietat col·lectiva.

2.       Mode de producció esclavista: la terra i algunes persones són propietat d’uns quants.

3.       Mode de producció feudal: possessió dels recursos humans i materials organitzada en forma piramidal.

4.       Mode de producció capitalista: separació entre el productor i la terra.

5.       Mode de producció socialista: retorn a la propietat col·lectiva dels recursos.

6.       Mode de producció comunista: propietat col·lectiva i gestió col·lectiva de l’explotació de la producció.

Segons Marx, el que pensem depèn del que tenim.

Altres plantejaments idealistes en la història de la filosofia:

IDEALISME TRASCENDENTAL DE I.KANT

·         Considera que la realitat existeix fora de la nostre ment, però no la podem conèixer tal com és en si mateixa.

·         Quan la nostre ment coneix els objectes, els aplica el que Kant anomena “ les condicions a priori”, uns esquemes innats sense els quals no podríem arribar a conèixer res.

IDEALISME ABSOLUT DE G.W.F HEGEL

·         Hegel, la realitat es la realització de les idees, i les idees, la manera en què la realitat s’organitza.

·         La realitat també es pot definir com la realització de la raó. “ tot el que és real és racional, i tot el que és racional és real”.

·         La realitat no es dinàmica sinó dinàmica, històrica i evolutiva. Si la realitat es ca desenvolupant històricament, el coneixement humà també ho fa.