Mite, Filosofia i Ciència. (Pàgina 7)
Els filòsofs destacaven per la seva saviesa pràctica que consistia en una sèrie d'aforismes memorables. Van merèixer aquest nom perquè els seus ensenyaments o frases són una guia de la vida dels homes.
Creus que les preguntes filosòfiques són importants?
Crec que si que ho són. Són preguntes bastant importants per créixer interiorment i per demostrar que realment penses i ets conscient de la vida i vols arribar a saber-ne més.
Què significa ‘’adquirir compromisos’’? Quina importància tenen els compromisos en la vida de les persones?
Adquirir compromisos significa posar-se uns objectius que complir. La importància que tenen a la vida de les persones podrien ser, per exemple, que ajuden a donar paraula i a complir coses promeses. També t’ajuden a créixer, a agafar confiança amb tu mateix i a ser més responsable.
Laura Frau
Aclarint conceptes, la filosofia no és ... (Pàgina 7 i 8)
1.La Filosofia no és ciència, perquè :
A) La filosofia no es fonamenta únicament en l’observació i l’experimentació, com si fan les ciències. Per a la filosofia, tot el que constitueix la realitat i la seva experiència humana forma part de la seva reflexió i anàlisi: la bellesa, el sentiment religiós, el deure envers la natura, etc.
2.La filosofia no és religió, perquè:
B) Lligat amb l’anterior, la filosofia no es basa en la fe ( creure sense raons), si no en la coherència lògica i racional de les idees que formula alhora d’interpretar la realitat.
Laura Frau
Comprova el que has après ( Pàgina 8 i 9)
1-Els primers filòsofs s’anomenen:
b) Els Presocràtics
b) Els Presocràtics
El ‘’pas del mite al logos’’ significa:
c) Deixar de pensar amb la imaginació i començar a utilitzar la raó, alhora d’explicar els fenòmens naturals.
c) Deixar de pensar amb la imaginació i començar a utilitzar la raó, alhora d’explicar els fenòmens naturals.
2- Què signifiquen ‘’ Arkhé’’ i ‘’Physis’’?:
b) Origen i natura.
b) Origen i natura.
És un dels primers problemes que es van plantejar a la filosofia:
b) El problema del canvi.
Segons els Presocràtics, per saber l’origen de totes les coses, cal partir de:
b) Un principi natural.
Laura Frau
Activitat 1 (Pàgina 12)
Què en sabem de la vida dels filòsofs i filòsofes? Eren persones "normals"? De què vivien? Eren ben acceptats a la seva societat?
Els filòsofs destacaven per la seva saviesa pràctica que consistia en una sèrie d'aforismes memorables. Van merèixer aquest nom perquè els seus ensenyaments o frases són una guia de la vida dels homes.
La gent de l’època no tenia la mateixa visió de la vida com la que podia tenir una persona amb una saviesa i un coneixement suficient elevat com el del filòsof. Per això en moltes ocasions, els tractaven com persones incompreses de la societat.
Eren persones que vivien de la poesia i de l’ensenyament a les altres persones, aprofitaven la seva saviesa per donar a conèixer conceptes i així formar a persones intel·lectualment.
Ana Almansa
Estaven casats? Van tenir fills? Van anar a la guerra? Tenien amics? Eren populars? Eren bones persones?
La gran majoria dels filòsofs, tenien família (dona i fills), aquets fills acostumaven a seguir els passos dels seus pares, ja que els educaven d’una manera diferent a la resta dels joves de l’època.
Les relacions amistoses que tenien els filòsofs eren amb persones com ells, es a dir, amb altres filòsofs o gent intel·lectual. Acostumaven a complementar-se els uns als altres per arribar més lluny. ( consell de savis)
Ana Almansa
Escull una filòsofa o filòsof i fes-ne una biografia al màxim de complerta possible, afegint-hi fotos, titulars de notícies, etc.
Sòcrates
Segons Plató, el pare de Sòcrates va ser Sofronisc, i la seva mare Fenàreta, una llevadora. Tot i que habitualment se'l caracteritza com a lleig i baix d'estatura, Sòcrates es va casar amb Xantipa, que era molt més jove que ell. Amb ella va tenir tres fills, Làmprocles, Sofronisc i Menexenus.
No està gaire clar com Sòcrates es guanyava la vida. Els textos antics semblen indicar que Sòcrates no treballava. En el Simposi de Xenofont s'afirma que Sòcrates va dir que es dedicava tan sols al que creia que era l'art o ocupació més gran: la discussió filosòfica. A l'Apologia, Sòcrates cita la seva pobresa com a prova de que ell no és professor. Segons Timó i fonts posteriors, Sòcrates va aprendre la professió de picapedrer del seu pare. Hi ha una versió antiga, no secundada pels acadèmics moderns, que afirma que Sòcrates va tallar les estàtues de Les Tres Gràcies, que van estar al costat de l'Acròpoli fins al segon segle dC.
 |
| La mort de Socràtes |
Diversos diàlegs de Plató fan referència al servei militar de Sòcrates. El cert és que Sòcrates va viure en una època inestable, marcada per la Guerra del Peloponès (431 aC - 403 aC) i la dictadura dels Trenta Tirans (404 aC). Sòcrates afirma que va servir a l'exèrcit atenenc durant tres campanyes: a la Batalla de Potidea, la Batalla d'Amfípolis, i la Batalla de Dèlion. Sòcrates compara el seu servei militar als seus problemes davant del jurat, i diu que qualsevol al jurat que cregui que es pot retirar de la filosofia també deu creure que els soldats s'haurien de retirar quan sembli que seran morts en la batalla. L'any 406 va ser membre de la Boule, i la seva tribu, els Antíocs, van presidir la Pritània en el dia en què van ser acusats els generals de la Batalla de les Arginuses, que havien abandonat els cadàvers i els supervivents dels vaixells enfonsats per perseguir la flota espartana, un cop aquesta ja havia estat derrotada. Sòcrates era l' epistates(l'administrador responsable), i va rebutjar la demanda inconstitucional d'un judici col·lectiu per establir la culpa de tots vuit generals que havia proposat Callixeinus. Finalment, Sòcrates no va cedir davant les amenaces d'impugnació i d'empresonament, i va bloquejar el vot fins a la fi de la seva Pritània a l'endemà, quan els sis generals al judici van ser condemnats a mort.
L'any 404, els Trenta Tirans buscaven assegurar la lleialtat d'aquells que s'oposaven a ells fent-los còmplices de les seves activitats. Sòcrates i quatre persones van rebre ordres de portar a Lleó de Salamis per a una execució injusta. Sòcrates s'hi va negar, i la seva mort va ser evitada tan sols pel derrocament dels Trenta Tirans poc després.
Titulars de notícies:
La muerte de Sócrates, la ley y la ética:
Carla Sabatés Duran
Activitat 2 (Pàgina14)
Activitat de buits
1. Tot està fet de matèria: metafísica.
2. L'home té molt d'animal i poc de racional: antropologia.
3. Els sentits ens enganyen sovint: epistemologia.
4. Tot està en contínua transformació: metafísica.
5. La bellesa és una forma d'harmonia de la forma: estètica.
6. Grans murs fan bons veïns: ètica.
7. No s'ha de mentir mai: ètica.
8. La manera sobirana de viure és conviure: política.
9. L'art és un pobre imitador de la natura: estètica.
10. La ignorància és l'últim que es perd: epistomologia.
Andrea Casas Caballé
Activitat 3 (Pàgina 16)
1.Quines creus que són les característiques més definitòries d'aquest "saber"?
El "saber" es refugia en la creença, en la ciència i en la filosofia entre d'altres àmbits. Considero que és la capacitat de conèixer, d'adquirir coneixaments, idees i opinions de manera indefinida. El "saber" abasta un ventall molt ampli de possibilitats. La ignorància de tot allò que desconeixem també forma part d'aquest "saber" infinit, ansiós de conèixer i descobrir noves respostes a les velles preguntes filosòfiques.
2. Com es pot definir la filosofia?
La filosofia és la disciplina que requereix de reflexió. Mostra l'articulació del coneixament i busca els límits de l'existència.
Filosofia significa "amor pel coneixament". És un àmbit que defensa la llibertat de pensament raonat i coherent. És l'art de reflexió.
3. Quins són els temes de què tracta?
La filosofia tracta un ventall molt ampli de temes. Existeixen, però, uns tòpics dins la filosofia com ara: l'existència de l'ésser humà, la vida en el planeta, la realitat, la veritat... Sempre formulant-se la pregunta "per què?".
4.Hi ha alguna relació entre la filosofia i la nostra societat?
Filosofar ens ajuda a viure millor. La relació que existeix és aquella que nosaltres mateixos volguem atribuir. Cadascú, amb més o menys freqüència, s'haurà formulat preguntes filosòfiques alguna vegada. Aquí, doncs, demostrem que l'ésser humà viu amb preguntes que necessita respondre, moltes vegades, mitjançant la filosofia.
5.És el mateix la filosofia que la religió? I que la ciència?
La religió es basa en la fe, la credulitat a cegues mentres que, la filosofia enfoca d'es dun punt global les qüestions de la vida i reflexiona sobre aquestes. La filosofia accepta la diversitat d'opinions, en canvi, la religió no permet interrogants dirigits als conceptes que ensenya.
La ciència busca explicacións mitjançant el mètode científic, intenta donar proves de tot. A diferència, la filosofia mira més enllà del que és comprovable i obre nous horitzons.
6. Què significa la paraula "paradoxa"? I "abisme"?
Una paradoxa és una contradicció.
Un abisme és quelcom profund, immens, incomprensible.
7. Què opines sobre la filosofia?
La filosofia és l'art que domina les capacitats de conèixer, saber i reflexionar. Permet evadir les ments humanes en un món de preguntes perdut en un univers de respostes. Es mou entre la totalitat i el "no res".
Andrea Casas Caballé
"Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món"
Ludwig Wittgenstein
Què creus que significa aquesta frase?
Aquesta frase significa que no hi ha coneixaments sense llenguatge i que tot allò que sabem i coneixem ho podem determinar, especificar i expressar lingüísticament.
El coneixament és el conjunt d'enunciats expressants en lleguatge per intentar descriure la realitat i predir-ne els canvis.
Tots els conceptes reben un nom. Per tant, la formació de conceptes i de coneixament és un procés que no es pot separar del llenguatge. Sense paraules no fariem conceptes. Els mots són les "etiquetes" indispensables per designar els conceptes i "jugar" amb ells; classificant i catalogant la realitat.
Andrea Casas Caballé
Teoria de la Correspondència
Reflexió
El filòsof Ludwig Wittgenstein afirmà:
Nosaltres ens fem figures dels fets. Per conèixer si la figura és certa o falsa hem de comparar-la amb la realitat. La proposició és una figura de la realitat.
Què creus que significa aquesta frase?
Quan busquem la certesa o la falsetat de les coses tendim a comparar-les amb la realitat. Amb això vull dir que el "saber" sense "conèixer" no ens satisfà. Tenim la necessitat de trobar una imatge mental relacionada amb allò que ens expliquen, en cas contrari, creiem que es tracta d'una invenció.
Així doncs, com molt bé va dir Wittgenstein: "nosaltres ens fem figures dels fets". La versemblança d'un fet amb la realitat ha de ser exacta per tal de poder considerar-lo cert.
Per tant, la frase: "la proposició és una figura de la realitat" significa que quelcom que ens diguin haurà de ser verificable si volem creure que és real.
Andrea Casas Caballé
